Tot
prenent una passetjada fou que s'embarcà rumb a una direcció on
l'únic quelcom segur era la confiança que habia dipositat durant
tants d'anys envers els vincles humans. I es que Ramón agafà les
seves pertenençes i marxà de cop i volta cap a un nou destí.
Arribà
a un bosc on li esperava una nena petita. Aquest cop no disposava de
cap mena d'orientació, fent que tot plegat es convertís, per a
molts, en una bogeria. La nena, un cop es va haver percatat de la
presencia de Ramón en el bosc, es girà una mica alhora que es podia
entreveure un lleu somriure en el seu rostre. Semblava ben be com si
el volgués convidar a seguir-la pels múltiples camins que
conformaven aquell intrèpid paratge. En aquell instant, es podia
percebre una breu alteració en l'ambient com si d'un canvi d'estació
es tractàs.
Ramón
va parar ull al seu voltant, assabentant-se de la presencia d'un nou
element al bosc que a simple vista no cridaria l'atenció d'hom. Es
tractava, ni més ni menys, d'un cirerer. Ramón denotava en ell una
certa anomalia i es que d'ell emergia un resplandor d'energia que li
resultava familiar. Atret pels seus records, s'aproximà cap a ell
amb l'intenció de tocar-lo. El que ell no sabia, es que aquell arbre
guardava dintre seu tots i cada un dels viatgers que s'havien
adentrat en les profunditats del bosc amb pensaments i intencions
merament egoistes.
Sols
aquells que fossin fidedignes mereixedors d'obtenir el Poder del
Guardià serien capaços d'arribar a conéixer el veritable
significat de tot plegat.
